En Jordi Gual és sots-director de la Caixa i professor de l’Iese. Xerrada a la Cecot -4/2/08-
El plantejament de les perspectives per al 2008, comença a el repàs dels factors històrics que condicionen el moment actual, a partir d’aquí dona el detall de les causes de la situació de crisi dels mercats financers actuals, passa per fer unes reflexions sobre l’economia americana de la que en dona les claus de futur immediat i fent-ne una comparació amb l’economia espanyola arribem a les conclusions de les seves perspectives 2008.
Factors històrics que defineixen la situació actual de l’economia mundial: cicle expansiu de l’economia com feia dècades que no passava (perllongat en el temps), situació de baixíssima inflació (negativa si en descomptem la inflació) gracies a l’entrada de productes de consum de baix preu de Xina i India, baix tipus d’interès i per últim una expansió molt gran del crèdit, amb un procés d’innovació financera, que apunta que potser ha anat massa lluny.
Històricament aquesta situació hagués provocat inflació en els bens de consum, que s’ha traslladat com a inflació dels bens d’inversió, mobiliaris (borsa) i immobiliaris. Això s’ha acompanyat d’una política monetària expansives de la Fed i el BCE, que en una situació d’inflació de bens de consum no s’hagués donat.
Al final aquesta situació va portar a la Reserva Federal Americana a pujar els tipus d’interès a partir de mitjans del 2004, que a portat a la crisi (per impagament) de les hipoteques subprime (d’alt risc). Aquestes, que havien estat incorporades en paquets de deute titularitzats amb ratings molt bons, van ser comprades per bancs d’inversió i fons d’inversió, en el moment d’impagament ha portat una desconfiança el en mercat interbancari, que n’ha provocat el seu constrenyiment.
L’economia americana reacciona baixant els tipus un 1,25% en dues setmanes, i posant sobre la taula una política fiscal d’injecció d’un 1% del pib, via reducció de la renda a persones (proposta similar a la del PSOE que seria aproximadament del 0,5%).
La Caixa treballa amb un escenari central de no recessió per a l’economia americana en el 2008, amb un primer trimestre molt lent i un suau aixecament en el segon, amb un creixement previst del 1,7%. També treballen amb un escenari de recessió per al 2008, en el que la recuperació es produiria en el 2009. A nivell mundial aposten per el creixement de les economies de Brasil, Xina, la India i Russia.
Comparant les economies americana i espanyola hi veuen factors en comú: elevat creixement de l’endeutament, ampliació de la inversió, inflació en els actius, gran entrada de diner de fora. Les diferències les trobem en: que el deute aquí ha servit per a finançar la inversió i als EUA per finançar despesa, que aquí l’endeutament s’ha realitzat en Euros, que les mesures fiscals proposades la nostra economia es troba en una situació de superàvit que les poden suportar, que tenim una bona evolució demogràfica (sobre la que s’ha basat el creixement dels últims anys), i que en nivell de morositat és baix, del 0,8% davant el 2%.
Preveien la desacceleració del mercat immobiliari, junt amb una pujada del tipus, reconeixen que els ha sorprès el tancament del mercat interbancari. Les claus de l’evolució del 2008 les fixen en: les eleccions generals i l’acabament del blablabla electoralista sobre l’economia, que creuen que està fent molt de mal, la competitivitat de les nostres empreses i apunten com a clau la reacció de la immigració davant d’un ajust del mercat laboral i la seva capacitat d’adaptació geogràfica i sectorial.
Han ajustat la seva previsió de creixement per a la nostra economia del 2,9% al 2,5%, i un creixement per la zona Euro del 1,6%. En l’escenari central preveuen dos baixades d’un quart de punt dels tipus d’interès en el segon semestre.
Demà les nostres reflexions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada