dimarts, 22 de juliol de 2008

Horitzons més llunyans

La Caixa és una entitat financera, que com el Santander, va per davant de les coses, s’anticipa als fets i com es diu ara marca tendència. La seva gran magnitud, i en part el fet de no haver de rendir comptes a propietaris li donen un gran avantatge.
Estem seguint els passos que va fent i sempre marca la línia encertada: desfer-se de Colonial en el moment just, la integració de totes les seves participacions industrials a Criteria, i ara la gestió de crisi que estan portant.

En la trobada que fan periòdicament PWC i La Vanguardia, en Joan Maria Nin va exposar el seu punt de vista de la situació actual i dona una sèrie de recomanacions que cal tenir en compte, aquí podeu llegir l’article: -Article-.

En resum ens diu que estem en un canvi de paradigma financer, on em d’aprendre a mirar a horitzons més llunyans i ens recomana molta liquidés i solvència i per tant poc endeutament, però hi afegeix un factor clau i per això en destaquem l’article: flexibilitat.

Si estem en la situació que estem, és per que ens havíem pensat que participàvem en una cursa de llarg recorregut, quan en realitat érem en una cursa d’obstacles, i havíem creat unes macroestructures, econòmiques i financeres, amb una inèrcia brutal que ara no som capaços d’aturar. I ara quan tinguem l’empresa ajustada a aquesta nova situació afegim-hi aquest valor de la flexibilitat per tal de poder fer front als nous canvis que vindran.

I de collita pròpia hi afegim aquella mentalitat de petit empresari, potser la crisi ens ajudarà a ajuntar-nos i guanyar dimensió, i la incapacitat, també per causa de les micro-magnituds, de les empreses d’afrontar una diversificació en nous mercats i horitzons més llunyans.