Principi del fi

Les ajudes que ha proposat la Reserva federal americana, a les companyies hipotecaries Freddie mac i Fanny mae i la caiguda del banc Lehman brotthers, son els primer símptomes de la fase final de la crisi financera.

L’abast d’aquesta fase final és completament incert, però el final de la caiguda és proper.

Horitzons més llunyans

La Caixa és una entitat financera, que com el Santander, va per davant de les coses, s’anticipa als fets i com es diu ara marca tendència. La seva gran magnitud, i en part el fet de no haver de rendir comptes a propietaris li donen un gran avantatge.
Estem seguint els passos que va fent i sempre marca la línia encertada: desfer-se de Colonial en el moment just, la integració de totes les seves participacions industrials a Criteria, i ara la gestió de crisi que estan portant.

En la trobada que fan periòdicament PWC i La Vanguardia, en Joan Maria Nin va exposar el seu punt de vista de la situació actual i dona una sèrie de recomanacions que cal tenir en compte, aquí podeu llegir l’article: -Article-.

En resum ens diu que estem en un canvi de paradigma financer, on em d’aprendre a mirar a horitzons més llunyans i ens recomana molta liquidés i solvència i per tant poc endeutament, però hi afegeix un factor clau i per això en destaquem l’article: flexibilitat.

Si estem en la situació que estem, és per que ens havíem pensat que participàvem en una cursa de llarg recorregut, quan en realitat érem en una cursa d’obstacles, i havíem creat unes macroestructures, econòmiques i financeres, amb una inèrcia brutal que ara no som capaços d’aturar. I ara quan tinguem l’empresa ajustada a aquesta nova situació afegim-hi aquest valor de la flexibilitat per tal de poder fer front als nous canvis que vindran.

I de collita pròpia hi afegim aquella mentalitat de petit empresari, potser la crisi ens ajudarà a ajuntar-nos i guanyar dimensió, i la incapacitat, també per causa de les micro-magnituds, de les empreses d’afrontar una diversificació en nous mercats i horitzons més llunyans.

Pujada de tipus

Donem per descomptat que el Banc Central Europeu apujarà el tipus la setmana vinent, toca que ens estrenyem el cinturó.

Recuperación de Iva de impagados

En virtud y amparo del artículo 80 de la Ley de 37/1992 de 28 de Diciembre, existen dos maneras para minorar las bases de IVA devengado en facturas impagadas:

(1)Mediante Factura Rectificativa.

(2)Mediante modificación de la base imponible originada en la factura objeto de impago.

Para ambos casos deben cumplirse los siguientes requisitos:

(1) Debe plantearse una demanda judicial contra el deudor en el Juzgado decano de 1ª Instancia competente.

(2) Debe emitirse una factura rectificativa en el plazo reglamentariamente establecido de los tres meses siguientes al término de los dos años desde la fecha de devengo del impuesto. Este plazo es taxativo y si queda inobservado, se debería esperar a una sentencia judicial en firme hasta el término de los cuatro años de prescripción del impuesto a partil del cual, los derechos compensatorios quedarían derogados.

(3)Con la factura rectificativa emitida, se establece el plazo adicional de un mes para presentar en Hacienda una comunicación de recuperación de cuotas de IVA que deberá ir acompañado de copias originales de las facturas, y copia original de la demanda judicial con el correspondiente sello del Juzgado.

(4)Concluidos los pasos anteriores, se incluye la factura rectificativa en la siguiente liquidación de IVA de forma que se recupere efectivamente el importe de IVA devengado e incobrado.

También cabe la posibilidad de modificar las bases imponibles del impuesto con la misma finalidad impositiva, siempre que los servicios se dirijan a empresarios o profesionales o en otro caso la base imponible sea superior a trescientos euros. Los plazos serían los mismos a los expuestos en el apartado anterior.

Finalmente en aquellos casos en los que el impago se produzca a consecuencia de procesos concursales, tan sólo se dispone de un mes desde la publicación del mismo en el BOE para presentar las facturas rectificativas y el escrito en Hacienda, que en este caso deberá acompañarse del auto dictado por el Juzgado declarando al deudor en fase de concurso.

Classificació per a Obra pública

Gràficament

Gràfics obtinguts de la pàgina de seguiment dels mercats de valors de Banc Sabadell: www.bsmarkets.com

La tormenta perfecta

L'altre dia em recomanaven rellegir aquest article d'en Sala-i-Matín.

En el pròleg d'un dels seus llibres en Xavier Sala-i-Martín ens recorda que els economistes son metges i no meteoròlegs, és a dir que saben diagnosticar-te que et passa i intentar curar-te, ja siguis una empresa o un país, però que no saben quin temps farà la setmana vinent.

Podeu trobar aquest article publicat a La vanguardia, aquí.

Els principis d'en Groucho MArx

Els principis d'en Groucho Marx, en un article d'Expansión recomenat per Cecot.

-Cliqueu per accedir-hi-

La borsa puja

Just fa 3 mesos la borsa marcava un mínim al voltant dels 12.250, porta, amb algun altibaix un increment des de llavors de aproximadament un 10%.

O hi veuen més enllà del que la majoria, o s’ha convertit en un mercat especulatiu endogàmic que ha perdut el pols de la realitat. Espero que sigui la primera i sàpiguen explicar-nos-ho, i així transmetexin un mica d’optimisme.

Recessió als EUA

Si rellegiu un post sobre un conferència del Jordi Gaul de La Caixa, veure que ells esperaven en l'escenari més pessimista una entrada en recessió de l'economia americana en aquest 2008. Ahir el President de la Fed reconeixia la possibilitat d'aquest escenari.

Ens recomforta tanmateix la resignació amb la que afrontem aquesta situació.

El petroli a 200 dòlars

Fa un temps just al començament dels nous conflictes donats en aquesta dècada al voltant del orient pròxim i Afganistan i Iraq, amb el barril de petroli al voltant dels 30 dòlars el barril, una agència d’aquestes americanes de noms compostos i associats vaticinava un preu del barril al voltant dels 100 dòlars, doncs bé, ja hi som.

Aquest creixement ha vingut acompanyat d’una devaluació del preu del dòlar que ha permès un acompanyament d’aquest encariment de l’or negre, dins uns límits de creixement d’ipc baixos o assumibles. A l’haver hi hauríem de posar la pèrdua de la competitivitat internacional de les economies euro.

Es parla però d’un preu de referència de cru a mig termini de 200 dòlars, on el canvi de moneda no creiem que hi acompanyi i per tant una expectativa de d’increments del preu de l’energia que hauríem de provisionar en les nostres planificacions.

Si us heu de canviar el cotxe, que sigui elèctric!

"Aviso a navegantes"

Us recomanem aquest article de l'Antoni Abad, publicat a la vanguardia i penjat per la Cecot:

http://www.cecot.es/cecotimpulsa/num15/LV2502.pdf

Propostes econòmiques per a les eleccions

Voldríem haver fet un anàlisi, ni que fos superficial de les polítiques econòmiques presentades per els diferents partits que diumenge es presenten a les eleccions... ho sentim, ens ha fet mandra.

I la mandra ens l’han fet agafar ells, amb la seva nul·la capacitat d’estructurar idees més enllà de la discussió del tu vas i el tu vas dir. Sembla que les eleccions les hagi de guanya qui menys hagi mentit en aquests últims temps.

Les empreses i l’economia no viuen del que han fet i han dit, si no que tiren endavant gracies al que fan i al que volen fer.

Estem una xic abatuts, no hi ha nivell!

Vallès habitatge

Hem estat uns dies off-line, hi tornem.

La fira del Vallès habitatge sembla que ha donat un cert impuls a l’activitat immobiliària, que feia mesos que estava parada, amb visitants que semblaven molt interessats en comprar. Fantàstic hi ha gent que vol comprar pisos, ens pensàvem que havien desaparegut.

Nosaltres hi varem ser divendres a la tarda, tot fent el xafarder... Amb això que un grup de nois, tots de groc, es posen a tocar xiulets i llençar serpentines, cridaven: “Queremos un pisito, na nanana..ito”, no s’entenia bé.

En qualsevol cas eren al lloc correcte, hem passat del si no compres avui, demà pot valdre 3.000 Euros més, al regateig de zoco marroquí, on podies demandar a la baixa i t’escoltaven.

Novetats fiscals 4

L’IRPF presenta un nou esquema de liquidació:

Per rendes generals: Treball, activitats econòmiques, rendes immobiliàries, altres rendiments del capital mobiliari, imputacions de renda, determinats guanys i pèrdues patrimonials. La tributació serà segons una escala progressiva de gravamen (TMG:43 %)

Per rendes d’estalvi: Rendiments del capital mobiliari (excepció, entre d’altres, els interessos de les vinculades), guanys i pèrdues patrimonials derivats de transmissions (independentment del període), altres. La tributació serà fixa al 18%.

Altres aspectes a tenir en compte:

En cas que el càrrec d’administrador o membre del Consell d’ Administració és de caràcter retribuït, es considerarà rendiments de treball amb una retenció del 35 %.

Si en els estatuts figura amb caràcter gratuït, les percepcions que rebi es consideren rendiments del capital mobiliari (18%), a no ser que existeixi relació contractual.

Per els dividends desapareixen els coeficients multiplicadors del 140% amb un 40 % de deducció. La tributació efectiva era al 23 %, ara passa a ser el 18 %, amb una exempció amb límit anual de 1.500 Euros (aquests primers no tributen).

Els coeficients deflectors o “de abatimiento” han quedat extingits i només es poden aplicar de manera retroactiva del 19 de gener de 2006 cap enrere.

Les retribucions en espècie han modificat el seu percentatge (tenint en compte que la BI que impera és el valor de mercat), dels vehicles és un 20%, un 10% en vivenda, i un 5% si la referència cadastral està actualitzada.

Desapareix la reducció del 40% per renta irregular entre socis - empresa que passa a tributar per el màxim, el 43%.

Amb aquest punt tanquem el repàs de les novetats fiscals per al 2008, com sempre restem a la vostra disposició per a ajudar-vos en qualsevol consulta o dubte fiscal que se us plantegi.

Novetats fiscals 3

Novetats en el IMPOST DE SOCIETATS

La transmissió serà obligatòria per internet.

Es redueixen els tipus impositius en 5 punts de la següent manera: Exercici iniciat l’ 1 de gener de 2007: 32,5. Exercici iniciat l’ 1 de gener de 2008: 30%

A les empreses de reduïda dimensió (inferior a 8.000.000 Euros), amb efectes a partir de l’ 1 de gener de 2007: Fins 120.202,41 Euros al 25% i la resta de base fins límit al 30 %.

Es planteja un calendari de desaparició progressiva d’algunes deduccions, com poden ser: les de foment de les TIC o per inversions en mediambient entre d’altres.

D’altres es mantenen, entre les que destaquem: programes de recolzament als esdeveniments d’especial interès (EXPO, AMERICAN CUP...), per creació de treball per treballadors minusvàlids, per doble imposició interna al 100 % en societats holding, per doble imposició internacional i per reinversió.

Desaparició del règim especial de Societats Patrimonials. Hi ha un règim de transició, si existeix la dissolució de l’empresa patrimonial hi ha neutralitat fiscal i existeixen diferents casos on l’adjudicació als socis dels actius no té cost fiscal. Si no hi ha dissolució de la societat es tributarà pel Règim General de l’ IS, no hi haurà exempció a l’ Impost sobre Patrimoni, no existeix la reducció del 95 % de el impost de Successions i Donacions. I les aportacions no dineràries no li serà d’aplicació el Règim Especial del Capítol VIII, Títol VII de la LIS.

OPERACIONS VINCULADES (és d’aplicació per als períodes impositius iniciats 1 de Gener de 2007) Totes les operacions has d’estar a valor de mercat. Es modifica el article 16 de la llei del Impost de Societats pel que fa a totes les operacions vinculades, de tal manera que l’administració tributaria podrà valorar, dintre del període de prescripció aquestes operacions al valor de mercat imputant en el cas de que sigui inferior a la valoració administrativa el còmput fiscal total afegint els interessos de demora corresponents. En aquest sentit es consideren parts vinculades, una societat y els seus socis, una societat y els seus consellers o administradors, la societat y ascendents o descendents dels socis, y tots els supòsits de vinculació establerts als articles 42 i 43 del Codi de Comerç.

Novetats fiscals 2

EL RÈGIM ESPECIAL DE GRUPS D’ENTITATS EN L’IVA

És d’ aplicació voluntària i s’estructura en dos nivells: NIVELL BÀSIC: amb la compensació de saldos i NIVELL AVANÇAT: hi ha la compensació de saldos més existeix una norma específica de valoració de la base imposable. Ha entrat en vigor l’1 de gener de 2008

Es tracta com si el grup FOS UN ÚNIC SUBJECTE PASSIU, gravant únicament el valor afegit que generi el grup com a tal quan es relacioni amb tercers, NO GRAVA el VALOR AFEGIT INTERN.

El grup ha de seguir una sèrie d’obligacions formals, que passen per que l’entitat dominant del grup ha de tenir un sistema d’informació / registre analític que contingui: 1.Descripció de béns i serveis realitzats en les operacions intragrup, per les que s’hagi suportat o satisfet el tribut, incloent també els béns i serveis de tercers que donin lloc a quotes suportades o satisfetes. 2. L’import de la base imposable i de les quotes del tribut, conservant els justificants documentals corresponents. 3.L’ import de les quotes deduïdes de les suportades i satisfetes, on s’ha d’indicar la regla de prorrata, general o especial aplicada i cada una de les entitats que estiguin aplicant el règim especial. En el cas de béns d’inversió s’han de consignar l’import de les regularitzacions practicades i l’inici de la seva utilització efectiva. 4.S’ha de fer una memòria on quedi reflexat els criteris per l’imputació o determinació del cost dels béns i serveis a la base imposable de les operacions intragrup i del sector diferenciat constituït per aquestes operacions. Aquesta memòria ha de formar part del sistema d’informació i s’han de guardar els justificants formals. 5.Per les operacions entre entitats d’un mateix grup, s’hauran d’expedir en una sèrie especial i consignar-se per separat, en el llibre registre de factures expedides.

A més s’han de complir amb un seguit de procediments de control, a saber: 1.Es pot ampliar el període del procediment d’inspecció per part de l’administració Tributaria sempre i quan, les interrupcions estiguin justificades i les dilatacions no siguin imputables a la mateixa Administració, i en el cas que el procediment es segueixi a qualsevol entitat del grup, sempre s’ha de notificar a l’entitat dominant. 2.S’especifica que els Llibre Registre de Factures expedides i rebudes ha de contenir a més aquesta informació: Inscriure la data de REALITZACIÓ de les OPERACIONS quan sigui diferent a la data d’expedició de la factura. Inscriure Nom i Cognoms, raó social o Denominació completa i NIF del destinatari. Quan es faci un assentament RESUM ha de tenir incorporat la data o el període que compren, els números inicials i finals del documents que el formen.

Novetats fiscals 1

Us presentem una sèrie de novetats fiscals:

DECLARACIÓ 347 (declaració anual operacions amb terceres persones): Per l’exercici 2008 s’ha de tenir un CONTROL COMPTABLE i per tant la seva ADEQÜACIÓ INFORMÀTICA de les operacions que siguin SUPERIORS als 6.000 Euros en efectiu (“cash”), tant per CLIENTS, DEUTORS, CREDITORS i PROVEÏDORS.

OBLIGACIÓ d’enviament telemàtic de Llibres-Registre IVA, està pendent el format que ha de ser aprovat per l’ AEAT. Data d’enviament per GRAN EMPRESES (Febrer 2009) i PIMES (Abril de 2009).

Es MODIFICA EL CONTINGUT dels LLIBRES REGISTRE de factures expedides i rebudes (vigent a partir de l’ 1 de gener de 2009) per complir amb el contingut de les factures i a la presentació telemàtica. El Contingut que caldrà afegir-hi obligatòriament serà: Inscriure la data de REALITZACIÓ de les OPERACIONS quan sigui diferent a la data d’expedició de la factura. Inscriure Nom i Cognoms, raó social o Denominació completa i NIF del destinatari. Quan es faci un assentament RESUM ha de tenir incorporat la data o el període que compren, els números inicials i finals del documents que el formen.

Xerrada Jordi Gual a la Cecot: Reflexions

Reflexió: El Jordi Gual és d’aquestes persones que no només analitzen la realitat si no que tenen capacitat d’influir-hi, quan trobes a algú, membre de moltes institucions amb noms en anglès, però que alhora explica les coses amb claredat i senzillesa, val molt la pena escoltar-los amb atenció.

Reflexió: Una convocatòria de la Cecot, a les sis de la tarda, una sala amb una capacitat d’unes 300 persones i un ponent de garanties fora de dubte ¿Per què només hi assisteixen unes 60 persones? Creiem, i fa dies que ho diem, que la clau del 2008 serà estar informats i ser flexibles ¿On éreu?

Reflexió: De 60 assistents, només hi havia unes 5 dones. L’economia és cosa d’homes? Pensem que no, a més creiem que a moltes empreses tenen a dones en els seus llocs clau, no en una proporció de 9 a 1. Cal que siguem actius i actives en la gestió de les empreses.

Reflexió: Ens ha agradat la teoria de la inflació dels bens d’inversió, i com s’ha retroalimentat amb les polítiques monetàries. A misses dites és fàcil analitzar, però veiem que es cert, que un punt o un punt i mig més en el tipus fa 2,3,4 anys no haguessin fet mal a ningú (tipus entre el 3% i el 4%), i potser no s’hagués produït aquest sobre escalfament.

Reflexió: Curiosa la situació de desconfiança entre les entitats financeres, que han portat a no deixar-se diners les unes a les altres. La presentació de resultats de les entitats financeres que hi haurà en aquest primer trimestre anirà posant a tothom al seu lloc. En qualsevol cas tots ens hem trobat que has anat a una entitat financera i t’has sentit examinat...

Reflexió: Ens sembla molt vàlida la mesura que utilitza la Caixa com a indicador de referència: l’atur als EUA. Amb un mercat laboral totalment liberalitzat i amb baixa regulació és un termòmetre perfecte de la realitat econòmica, doncs s’hi traslladen de forma immediata les dinàmiques econòmiques.

Reflexió: Fa uns dies llegíem sobre la problemàtica de l’empresa d’aquí per a obrir-se pas en els mercats internacionals, doncs la realitat és la d’empreses de petita dimensió en les que aquest projecte acostuma esta fora de les seves capacitats per recursos. La Caixa manté expectatives de creixement econòmic de Brasil, Xina, la India i Rússia, l’empresa no té una visió global ni ha preparat la capacitat i els recursos que li permetin seguir la seva activitat diversificant-la allà on hi ha bonança econòmica.

Conclusió (la seva): No és una crisi, estem en un canvi de cicle, però ...

Conclusió (la nostra): tingueu els ulls i les orelles ben oberts.

Off the record: la borsa està cara.

Xerrada Jordi Gual a la Cecot: Resum

En Jordi Gual és sots-director de la Caixa i professor de l’Iese. Xerrada a la Cecot -4/2/08-

El plantejament de les perspectives per al 2008, comença a el repàs dels factors històrics que condicionen el moment actual, a partir d’aquí dona el detall de les causes de la situació de crisi dels mercats financers actuals, passa per fer unes reflexions sobre l’economia americana de la que en dona les claus de futur immediat i fent-ne una comparació amb l’economia espanyola arribem a les conclusions de les seves perspectives 2008.

Factors històrics que defineixen la situació actual de l’economia mundial: cicle expansiu de l’economia com feia dècades que no passava (perllongat en el temps), situació de baixíssima inflació (negativa si en descomptem la inflació) gracies a l’entrada de productes de consum de baix preu de Xina i India, baix tipus d’interès i per últim una expansió molt gran del crèdit, amb un procés d’innovació financera, que apunta que potser ha anat massa lluny.

Històricament aquesta situació hagués provocat inflació en els bens de consum, que s’ha traslladat com a inflació dels bens d’inversió, mobiliaris (borsa) i immobiliaris. Això s’ha acompanyat d’una política monetària expansives de la Fed i el BCE, que en una situació d’inflació de bens de consum no s’hagués donat.

Al final aquesta situació va portar a la Reserva Federal Americana a pujar els tipus d’interès a partir de mitjans del 2004, que a portat a la crisi (per impagament) de les hipoteques subprime (d’alt risc). Aquestes, que havien estat incorporades en paquets de deute titularitzats amb ratings molt bons, van ser comprades per bancs d’inversió i fons d’inversió, en el moment d’impagament ha portat una desconfiança el en mercat interbancari, que n’ha provocat el seu constrenyiment.

L’economia americana reacciona baixant els tipus un 1,25% en dues setmanes, i posant sobre la taula una política fiscal d’injecció d’un 1% del pib, via reducció de la renda a persones (proposta similar a la del PSOE que seria aproximadament del 0,5%).

La Caixa treballa amb un escenari central de no recessió per a l’economia americana en el 2008, amb un primer trimestre molt lent i un suau aixecament en el segon, amb un creixement previst del 1,7%. També treballen amb un escenari de recessió per al 2008, en el que la recuperació es produiria en el 2009. A nivell mundial aposten per el creixement de les economies de Brasil, Xina, la India i Russia.

Comparant les economies americana i espanyola hi veuen factors en comú: elevat creixement de l’endeutament, ampliació de la inversió, inflació en els actius, gran entrada de diner de fora. Les diferències les trobem en: que el deute aquí ha servit per a finançar la inversió i als EUA per finançar despesa, que aquí l’endeutament s’ha realitzat en Euros, que les mesures fiscals proposades la nostra economia es troba en una situació de superàvit que les poden suportar, que tenim una bona evolució demogràfica (sobre la que s’ha basat el creixement dels últims anys), i que en nivell de morositat és baix, del 0,8% davant el 2%.

Preveien la desacceleració del mercat immobiliari, junt amb una pujada del tipus, reconeixen que els ha sorprès el tancament del mercat interbancari. Les claus de l’evolució del 2008 les fixen en: les eleccions generals i l’acabament del blablabla electoralista sobre l’economia, que creuen que està fent molt de mal, la competitivitat de les nostres empreses i apunten com a clau la reacció de la immigració davant d’un ajust del mercat laboral i la seva capacitat d’adaptació geogràfica i sectorial.

Han ajustat la seva previsió de creixement per a la nostra economia del 2,9% al 2,5%, i un creixement per la zona Euro del 1,6%. En l’escenari central preveuen dos baixades d’un quart de punt dels tipus d’interès en el segon semestre.

Demà les nostres reflexions.