

Gràfics obtinguts de la pàgina de seguiment dels mercats de valors de Banc Sabadell: www.bsmarkets.com


L'altre dia em recomanaven rellegir aquest article d'en Sala-i-Matín.
En el pròleg d'un dels seus llibres en Xavier Sala-i-Martín ens recorda que els economistes son metges i no meteoròlegs, és a dir que saben diagnosticar-te que et passa i intentar curar-te, ja siguis una empresa o un país, però que no saben quin temps farà la setmana vinent.
Podeu trobar aquest article publicat a La vanguardia, aquí.
Just fa 3 mesos la borsa marcava un mínim al voltant dels 12.250, porta, amb algun altibaix un increment des de llavors de aproximadament un 10%.
O hi veuen més enllà del que la majoria, o s’ha convertit en un mercat especulatiu endogàmic que ha perdut el pols de la realitat. Espero que sigui la primera i sàpiguen explicar-nos-ho, i així transmetexin un mica d’optimisme.
Fa un temps just al començament dels nous conflictes donats en aquesta dècada al voltant del orient pròxim i Afganistan i Iraq, amb el barril de petroli al voltant dels 30 dòlars el barril, una agència d’aquestes americanes de noms compostos i associats vaticinava un preu del barril al voltant dels 100 dòlars, doncs bé, ja hi som.
Aquest creixement ha vingut acompanyat d’una devaluació del preu del dòlar que ha permès un acompanyament d’aquest encariment de l’or negre, dins uns límits de creixement d’ipc baixos o assumibles. A l’haver hi hauríem de posar la pèrdua de la competitivitat internacional de les economies euro.
Es parla però d’un preu de referència de cru a mig termini de 200 dòlars, on el canvi de moneda no creiem que hi acompanyi i per tant una expectativa de d’increments del preu de l’energia que hauríem de provisionar en les nostres planificacions.
Si us heu de canviar el cotxe, que sigui elèctric!