El petroli a 200 dòlars

Fa un temps just al començament dels nous conflictes donats en aquesta dècada al voltant del orient pròxim i Afganistan i Iraq, amb el barril de petroli al voltant dels 30 dòlars el barril, una agència d’aquestes americanes de noms compostos i associats vaticinava un preu del barril al voltant dels 100 dòlars, doncs bé, ja hi som.

Aquest creixement ha vingut acompanyat d’una devaluació del preu del dòlar que ha permès un acompanyament d’aquest encariment de l’or negre, dins uns límits de creixement d’ipc baixos o assumibles. A l’haver hi hauríem de posar la pèrdua de la competitivitat internacional de les economies euro.

Es parla però d’un preu de referència de cru a mig termini de 200 dòlars, on el canvi de moneda no creiem que hi acompanyi i per tant una expectativa de d’increments del preu de l’energia que hauríem de provisionar en les nostres planificacions.

Si us heu de canviar el cotxe, que sigui elèctric!

"Aviso a navegantes"

Us recomanem aquest article de l'Antoni Abad, publicat a la vanguardia i penjat per la Cecot:

http://www.cecot.es/cecotimpulsa/num15/LV2502.pdf

Propostes econòmiques per a les eleccions

Voldríem haver fet un anàlisi, ni que fos superficial de les polítiques econòmiques presentades per els diferents partits que diumenge es presenten a les eleccions... ho sentim, ens ha fet mandra.

I la mandra ens l’han fet agafar ells, amb la seva nul·la capacitat d’estructurar idees més enllà de la discussió del tu vas i el tu vas dir. Sembla que les eleccions les hagi de guanya qui menys hagi mentit en aquests últims temps.

Les empreses i l’economia no viuen del que han fet i han dit, si no que tiren endavant gracies al que fan i al que volen fer.

Estem una xic abatuts, no hi ha nivell!

Vallès habitatge

Hem estat uns dies off-line, hi tornem.

La fira del Vallès habitatge sembla que ha donat un cert impuls a l’activitat immobiliària, que feia mesos que estava parada, amb visitants que semblaven molt interessats en comprar. Fantàstic hi ha gent que vol comprar pisos, ens pensàvem que havien desaparegut.

Nosaltres hi varem ser divendres a la tarda, tot fent el xafarder... Amb això que un grup de nois, tots de groc, es posen a tocar xiulets i llençar serpentines, cridaven: “Queremos un pisito, na nanana..ito”, no s’entenia bé.

En qualsevol cas eren al lloc correcte, hem passat del si no compres avui, demà pot valdre 3.000 Euros més, al regateig de zoco marroquí, on podies demandar a la baixa i t’escoltaven.