Reflexió: El Jordi Gual és d’aquestes persones que no només analitzen la realitat si no que tenen capacitat d’influir-hi, quan trobes a algú, membre de moltes institucions amb noms en anglès, però que alhora explica les coses amb claredat i senzillesa, val molt la pena escoltar-los amb atenció.
Reflexió: Una convocatòria de la Cecot, a les sis de la tarda, una sala amb una capacitat d’unes 300 persones i un ponent de garanties fora de dubte ¿Per què només hi assisteixen unes 60 persones? Creiem, i fa dies que ho diem, que la clau del 2008 serà estar informats i ser flexibles ¿On éreu?
Reflexió: De 60 assistents, només hi havia unes 5 dones. L’economia és cosa d’homes? Pensem que no, a més creiem que a moltes empreses tenen a dones en els seus llocs clau, no en una proporció de 9 a 1. Cal que siguem actius i actives en la gestió de les empreses.
Reflexió: Ens ha agradat la teoria de la inflació dels bens d’inversió, i com s’ha retroalimentat amb les polítiques monetàries. A misses dites és fàcil analitzar, però veiem que es cert, que un punt o un punt i mig més en el tipus fa 2,3,4 anys no haguessin fet mal a ningú (tipus entre el 3% i el 4%), i potser no s’hagués produït aquest sobre escalfament.
Reflexió: Curiosa la situació de desconfiança entre les entitats financeres, que han portat a no deixar-se diners les unes a les altres. La presentació de resultats de les entitats financeres que hi haurà en aquest primer trimestre anirà posant a tothom al seu lloc. En qualsevol cas tots ens hem trobat que has anat a una entitat financera i t’has sentit examinat...
Reflexió: Ens sembla molt vàlida la mesura que utilitza la Caixa com a indicador de referència: l’atur als EUA. Amb un mercat laboral totalment liberalitzat i amb baixa regulació és un termòmetre perfecte de la realitat econòmica, doncs s’hi traslladen de forma immediata les dinàmiques econòmiques.
Reflexió: Fa uns dies llegíem sobre la problemàtica de l’empresa d’aquí per a obrir-se pas en els mercats internacionals, doncs la realitat és la d’empreses de petita dimensió en les que aquest projecte acostuma esta fora de les seves capacitats per recursos. La Caixa manté expectatives de creixement econòmic de Brasil, Xina, la India i Rússia, l’empresa no té una visió global ni ha preparat la capacitat i els recursos que li permetin seguir la seva activitat diversificant-la allà on hi ha bonança econòmica.
Conclusió (la seva): No és una crisi, estem en un canvi de cicle, però ...
Conclusió (la nostra): tingueu els ulls i les orelles ben oberts.
Off the record: la borsa està cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada